CiU i les contradiccions

Article d'opinió publicat al diari "Metro" el 12 d'abril, "La Vanguardia" el dia 13, i "El Punt" del 15 d'abril de 2006

Cada cop em quedo més sorprés de les declaracions del senyor Mas. Tots
recordem el to desafiant en les primeres negociacions de l'estatut,
que quan feia esment del Partit Socialista Obrer Espanyol ho feia amb
un distant ·"P-SOE", gairebé amb menyspreu. Doncs bé, ara sembla que
els seus intents de caure bé inclouen des d'explicar coses personals
al canal cuatro fins a tenir ganes d'entrar a la "cuina" de la
política espanyola. Potser ja han decidit qui de la seva federació
entrará al Ministeri corresponent...això si, hores després de
desautoritzar unes declaracions del Sr. Duran, precisament dient que
haurien d'entrar al govern d'Espanya.
Cóm és possible passar de blanc a negre tan ràpidament? Per què
precisament ara, -Pujol no va voler sentir parlar del tema en 23
anys-, per que hi ha aquest interès? La resposta és molt senzilla:
acostar-se a l'arbre que fa més ombra, amb Aznar, Zapatero o qui
sigui. Això simplement és tenir pocs recursos, un discurs pobre, i
moltes ganes això si, de tornar a governar el que sigui i al preu que
sigui, cosa habitual en les oposicions de dretes d'aquests temps.