Torna el "super-malo de la película" Puig per amagar Artur Mas

Aquest matí ha sortit a escena en Felip Puig. Ha parlat al programa "El Matí de Catalunya Ràdio" i poc després es publicaven les declaracions a la web convergent, retocades i ampliades.

la dreta catalana continua reivindicant la foto d'Artur Mas amb Zapatero, cosa no d'estranyar degut a la força del lideratge del company José Luis. No obstant s'equivoquen en un detall important, i és que una foto no és un compromís matrimonial. Si té cap dubte pot consultar la intervenció de Zapatero passat diumenge a la festa de la Rosa. A més, Convergència ja va tenir un casori de molt rebombori al Majestic amb els seus amics del PP i el senyor Aznar; per això avui estan tots dos amb el "contigo pan y cebolla" i Déu n'hi dó si s'estan atracant de pa i ceba a l'oposició. És cert que van tenir una petita discussió arran del debat de l'Estatut, però tots sabem que les parelles amb inquietuds similars acaven tornant a passejar sota la llum de la lluna i dient-se coses maques... de fet en Piqué ja esta tocant el laüd sota el balcó d'en Mas.

L'altre gran questió és que Puig ha titllat de mentider a en Montilla pel tema de les inversions. Hem de recordar que Zapatero (sí, la persona amb qui reivindiquen la foto) ha fet declaracions similars i, oh no!!!! Ell també menteix? Si es així i no fos de fiar, per què reivindiquen aquell mal anomenat "acord" cada vegada que obren la boca. Com podeu veure el tema no quadra, i no quadra perque en Montilla diu la veritat, perque el Govern de la Generalitat ha aconseguit molta més inversió i diners en aquests gairebé tres anys que ells amb el PP vuit anys, i en contra del que van dient, Montilla és la garantía d'eficàcia de gestió i solvència.

Qui és el que menteix ara? Mas, Puig i CiU han copiat el model del PP de "difama que algo queda", fins i tot en això s'assemblen!!!

Per últim, Puig afirma que els ciutadans tenen desig de canvi. Jo diria que encara tenen desig de canvi, del canvi que va suposar que ells se n'anessin del Govern. La gent no vol tornar a la política d'afavoriment dels amics de polo i yate. Dels amics de negocis fets des de l'escó, per això Puig ha hagut de sortir a parlar: On és Artur Mas? Per què s'amaga des de l'escàndol d'en Teixidó? Aquesta tarda està convidat a TV3, suposo que ens explicarà el que pensa fer amb aquest afer.

Alemania decepciona

He buscado la palabra cayuco en alemán, así asimilo el término a mi aprendizaje de esta lengua. Finalmente he buscado por patera y he encontrado la palabra "Kleine Holzboot". Al final no importa demasiado teniendo en cuenta que el pasaje va cargado con el mismo drama.

Todo el que me conoce sabe de mi simpatía por Alemania, a pesar de que me escuchen ponerles a parir a veces y otras mis compañeros de trabajo alemanes simplemente me saquen de quicio, porque mi mentalidad latina resulta demasiado pachanguera para ellos y su pragmatismo cartesiano me resulta difícil de digerir. Pero siempre he admirado y reconocido en Alemania muchos valores de los cuales carecemos aquí, eso incluyendo a los políticos alemanes (los de la moderna república federal), herederos de una gran tradición democrática y de fair play envidiables.

Lo último que esperaba oír de un cargo institucional alemán es el ataque de intolerancia y prepotencia mostrados ayer ante nuestro problema de la llegada de cayucos. Frases más propias de un estado endógeno y carca que de un país moderno motor y alma de la Unión Europea. España ha sido europeísta entusiasta hasta ahora, a diferencia de países como Francia o Dinamarca. Los líderes de la unión deberían llevar cuidado, porque con estas afirmaciones fomentan el euroescepticismo y alientan la España antigua y carcomida que algunos llevan en sus cabezas. Eso sí es preocupante.

Samuel Eto'o: Quién es Artur Mas?

Acabo de escuchar al futbolista del Barcelona Samuel Eto'o en una entrevista en el programa "El Larguero" de la SER. El periodista José Ramón de la Morena le pregunta por la intervención de Artur Mas en Catalunya Ràdio opinando sobre el famoso malentendido del pasado domingo. Lo curioso no es ni la intervención de Mas ni el fondo de la cuestión, sino la simple respuesta de Samuel "¿Quién es Artur Mas?" Se lo respondo yo: El cruzado del catalanismo metiéndose en camisa de once varas.

Castillos en el aire

José Montilla declaró en una entrevista en Catalunya Ràdio que la Generalitat debía forzar su participación en la gestión del aeropuerto del Prat, con una fórmula similar al “derecho a veto”.
Esta frase ha sido fuertemente criticada por el resto de partidos catalanes en uno u otro sentido. Resulta muy iluso pensar que el Gobierno de Madrid pueda ceder el aeropuerto del Prat y los que critican las declaraciones de Montilla deberían reflexionar seriamente cuando opinan con ligereza a sabiendas que la cesión completa del aeropuerto no sucederá. Pero es más fácil utilizar este tema como arma electoral que aplaudir la iniciativa y decisión del candidato socialista a la Generalitat, cuya propuesta se basa fundamentalmente en el diálogo y la búsqueda de acuerdos. Los ciudadanos de Catalunya no se dejarán engañar por castillos en el aire.

La actualidad sobre Natascha

Tras conocer el drama vivido por Natascha Kampusch, algunos medios de comunicación se han apresurado a no limitarse a explicar la noticia. Ahora empezarán a proliferar las transcripciones y dramatizaciones, a efectos de que lo que debe ser mera información se convierta en una auténtica marea amarillenta en la que nos sirvan los datos más morbosos.

Hoy he leído en la prensa una frase que me ha dado que pensar: "no ha quedado clara la relación que mantenía con el secuestrador o si mantenian eventuales relaciones sexuales". hay que ir con cuidado en estas afirmaciones porque al final alguien incluso pretenderá dar a entender que en esos 8 años de cautividad se lo pasó bien, o simplemente que no estuvo tan mal.

Pero es que ni aunque finalmente la costumbre le anestesiara del drama, no hemos de olvidar que fue víctima de un delito, que era una niña cuando la locura empezó y que no se debe encontrar justificación ninguna, ni regodearse con el morbo de la desgracia ajena. Recibir información veraz está muy bien, pero para el circo mediático que pretendan montar, que conmigo no cuenten.

I després de les vacances comença la cursa

Doncs ja som aquí, amb les piles carregades i amb ganes! Comença el nou curs polític ple de reptes pels socialistes catalans, en un any clau en les nostres aspiracions de govern. d'aquí a quatre dies ens veurem tots plegats a la Festa de la Rosa i la campanya de les eleccions ja és aquí. Ens ha acompanyat la primera gran notícia, com és el nomenament d'en Joan Clos com a nou ministre d'Indústria, el qual felicitem convençuts de que farà una gran tasca, i continuarà la missaga de ministres catalans (socialistes) que històricament han contribuït a la modernització d'Espanya. També voldria destacar el nou paper del futur alcalde de Barcelona Jordi Hereu, que representa el futur davant de la figura d'en Xavier Trias, ja a l'ocàs de la seva carrera política. Un cop haguem guanyat les eleccions, més o menys amb un govern de la Generalitat estrenat (presidit per en José Montilla) tindrem nova convocatòria electoral: les eleccions municipals. Els socialistes també guanyarem perqué som qui coneixem millor als ciutadans i les seves necessitats, gràcies per descomptat a la nostra dil·latada experiència municipal, en contraposició de les dretes de PP i CiU, que viuen a cavall entre el camp de golf i el de paddel, que no caminen pels nostres carrers ni entenen els nostres barris, per manca d'interés i per desconeixement.

En particular els socialistes de l'Hospitalet aspirem a tornar a governar i treballar per seguir transformant la nostra ciutat, per gestionar les noves realitats socials, econòmiques i infraestructurals. Perquè l'Hospitalet segueixi sent l'orgull dels nostres veïns i veïnes.

Si treballem de valent ho aconseguirem, i tant que ho aconseguirem

Bon any i bona feina a tothom!