Posada en escena i paperot

Podem proposar donar a CiU un premi Max de teatre desprès de la impecable posada en escena dels pressupostos de l'Estat d'ahir. Amb una trama similar a la de la seva pujada al tren de l'estatut, Duran va interpretar el seu paper de contrariat amb final de "sí a tot" en l'últim moment. Convergència ha calibrat perfectament el moment de fer-se la foto amb Zapatero i reivindicar-se com a indispensable. Però la veritat es que el PSOE no necessitava pas els vots de CiU per tirar endavant els comptes de l'Estat, i molt menys ha aconseguit res per Catalunya que ja no tinguessim abans. Com els compromisos de Mas, tots fum i afany de protagonisme.

El fulletó de Mas és paper mullat

Ahir Artur Mas va anar a cal notari a signar els seus compromisos amb els catalans. A banda dels cinc primers capítols plens d'obvietats (com estimar Catalunya i similars), va prometre joc net (suposem que com DVD de diumenge), no arribar amb acords estables amb el PP (podria ser investit president amb els seus vots, com a exemple d'acord inestable), el finançament del 50% del lloguer, i 20% de venda de pisos a joves (el promotor de torn ja apujarà un altre 50% o 20% per igualar, mai construir habitatge públic), l'ajut al tercer fill (quin català amb problemes no pot tenir dos fills anteriors), Catalunya trilingüe (novetat aquesta campanya), deducció per mútues i assegurances mediques (no podria ser d'un altre manera que potenciar la sanitat privada), i suposades polítiques de seguretat pública que mai els van interessar en 23 anys. També té d'altres curiositats, com el correcte desplegament de l'estatut (gran descobriment ara), un pla d'infraestructures amb els calers de la disposició addicional de l'estatut que tant han criticat i el colofó final: diners extra per persones dependents! Imagino que han de justificar que com van votar en contra de la Llei de Dependència a Madrid tenen càrrec de consciència. Comparant accions del Govern de Catalunya i aquest programa, sincerament no calia tot aquest enrenou."

CiU no pensa en les persones dependents.

Com deia la Bíblia, qui tingui ulls que vegi, i qui tingui orelles que senti. Si fos per CiU, la mare de la meva dona no tindria dret a cap ajut econòmic de l'Estat perque "vulnera competències exclusives de les Comunitats Autònomes". Aquest és el país que vol Artur Mas. Si casa meva estiguès a un barri residencial de luxe podria permitir-me defensar competències contra política social, però no. Al meu barri obrer les necessitats són molt diferents i les persones de a peu hem de lluitar diariament per sortir endavant i pagar íntegrament de la nómina els sou de la persona encarregada d'estar per ella mentre nosaltres som a la feina.
És totalment indignant i un insult a la intel·ligència pretendre rebutjar ajudes pels ciutadans per una qüestió.. D'orgull??? Els nacionalistes es passen tota la vida queixant-se de rebre pocs diners del Govern Central i quan en poden tenir organitzen aquest numeret.
Per últim un pensament sincer: Senyors de CiU, només pensaré en vostès per evitar a tota costa que tornin a governar!

Catedrático pasándose cuatro pueblos

El sociólogo Amando de Miguel auguró ayer una guerra civil en España, dentro de la presentación de la Fundación para la unidad de la nación española. Dicho comentario no aparece sin embargo en su página web.
No gastaré más neuronas por este tema, creo que todos pensáis lo mismo que yo.

Estatuto de Aragón sin lenguas minoritarias

Ayer el Congreso de los Diputados tomó en consideración la tramitación del nuevo estatuto de la Comunidad de Aragón. La aprobación se realizó con una amplia mayoría, pues solamente diez diputados nacionalistas se abstuvieron. Sin ánimo de valorar dicho estatuto en su conjunto, y ante la confianza de que seguramente el texto será positivo para los aragoneses y aragonesas, sí me gustaría resaltar el olvido de las dos lenguas minoritarias del territorio: el aragonés y el catalán. (Artículo de El Periódico de Aragón), uno de los motivos de la mencionada abstención.
Son los ciudadanos de comarcas como el Bajo Cinca la Litera y las dos Ribagorzas, quienes difícilmente entienden que su administración no dé reconocimiento oficial explícito a su singularidad lingüística. Los ciudadanos al oeste del Río Cinca suelen molestarse bastante cuando las instituciones y entidades catalanas dan soporte al catalán de las comarcas de la Franja, denunciando intentos de apropiación con el supuesto fin de segregar este territorio de la Comunidad aragonesa. Bajo mi punto de vista, no reconocer oficialmente y de forma explícita la variante del catalán de las comarcas del este de Aragón puede provocar frustración y poner en riesgo la cohesión territorial de la Comunidad.
La otra lengua olvidada es el aragonés o “Fabla Aragonesa”. La lengua histórica propia de los territorios aragoneses, la que se utilizó en el viejo Reino de Aragón, también ha quedado fuera de ese reconocimiento explícito. Si bien es cierto que sociolingüísticamente hablando está mucho más que en regresión, (pues únicamente se habla en determinadas zonas de las comarcas pirenaicas), desde hace ya bastantes años se ha estando realizando un gran esfuerzo por conservarla, gracias principalmente al Consello d’a fabla aragonesa, desde su sede en la ciudad de Huesca. Este esfuerzo incluye literatura en diversos géneros, cursos y actividades, con el fin de acercar la realidad histórica lingüística aragonesa a la sociedad. También recibe un tímido apoyo institucional del Gobierno aragonés.
Excluír la lengua aragonesa del nuevo estatuto es, por tanto y de facto, renunciar de forma oficial a parte del rico bagaje de la cultura aragonesa y la herencia del antiguo Reino de Aragón. No es una cuestión de iniciar hoy una normalización lingüística, sino de una simple afirmación y reconocimiento de su propia existencia.
Como aragonés de origen no acierto a comprender esta actitud, supongo que España tampoco se rompería. No pretendo que este post suene a crítica los compañeros del PSOE aragonés, (de hecho he leído en la Vanguardia acerca de una brillantísima intervención del Presidente Marcelino Iglesias) que seguramente han pactado un gran estatuto para el futuro de Aragón, pero pienso que respecto a la cuestión planteada, me hubiese gustado ese reconocimiento explícito tan necesario.

CiU: "Hay una carta para ti"

“Els catalans poden triar entre el tripartit o jo”, ha estat dient Artur Mas. És el mateix Artur Mas que s’ha reunit en secret amb ERC. Sembla que la seva perspectiva de governar en solitari s’esvaeix per haver de recòrrer a la clàssica conveniència a que ens té acostumats. Jo entenc que ho faci, després d’anunciar prometre davant notari la negativa a pactes amb el PP. D’aquesta manera entra en contradicció (un cop més) amb una Unió Democràtica escandalitzada per la simple idea de arribar a un acord amb els independentistes. No és una qüestió d’atacs personals, sino la realitat que ens fa veure la manca de projecte de Convergència, perque els dos anys i mig de govern de canvi d’esquerres ha trencat 23 anys d’inmovilisme i no saben per on reiniciar la feina. De moment haurem d’esperar l’acta notarial amb llum i taquígrafs, que han promés enviar als cinc milions de catalans i catalanes amb dret a vot.